Som com gotes d'un oceà , instants del temps...
Som instants del temps.
Passa com comptagotes.
A voltes més a poc a poc.
Sovint ràpid.
Voraç.
(Comptagotes [instants del temps], Nàufragiobrer, gener 2010)
Sentir-me com una gota
que cau
d'un precipici
a càmara lenta
oblidar-me per un instant
d'un desert amb sol intens
o de la voràgine d'una tormenta
diària, absurda, quotidiana...
Fruïr d'un instant. Veure com es desfà la gota quan cau a terra com un ball hipnòtic... Anhelar que hi ha dies que tot voldries que fos utòpic. Veure com les gotes s'evaporen i tornen al cel; sentir amargament que res canvia; sentir subtilment que tot pot canviar sentir un instant de vida com una gota que s'enfonsa en un oceà.
(Gotes d'un oceà, Escrits del fum, juliol 2011)
VET AQUÍ QUE HE VOLGUT ACOMPANYAR LES PRIMERES FOTOS DEL 2014 AMB AQUESTS VERSOS.LA PLUJA HA MULLAT L'ESPLANDOR D'UNA PONSETIA NADALENCA QUE AVIAT MORIRÀ COM MOREN TOTS ELS CICLES.
ABANS UNS MINUTS DE PLUJA LI HAURAN REGALAT UNS INSTANTS INTENSOS DE VIDA.
A VEGADES QUE DIFÍCIL ÉS CAPTURAR UN INSTANT.
SENTIR-NOS COM GOTES DE PLUJA
QUE VOLEN CAP EL MÉS ENLLÀ.
(Notes sense catalogar [Notes i apunts d'Escrits & Visions], gener 2014)
