MIRAR EL MÓN (A VEGADES PROPER, A VEGADES LLUNYÀ) 

                Nàufrag i Obrer (Selecció Notes 2008 - 2011) 

 

1.Ja fa temps que el món és una gran Arca de Noè, però amb la diferència que l'Arca de Noè actual està plena de forats i fa temps que fa aigües. 

(L’apocalipsi d’estiu, Nàufragiobrer, agost 2011)

​

2.L’agost és un mes fantàstic perquè el món se'n vagi a prendre pel sac, si més no alguns afortunats els agafarà de              vacances i menjant-se un deliciós gelat. Ja ho diuen alguns...si el món s'acaba que m'agafi de vacances!!!

   (L'apocalipsi d'estiu, Nàufragiobrer, agost 2011)

 

3.Si l'empatx en una persona pot denominar-se de diverses maneres (gastronteritis, per exemple)...l'empatx de notícies i        dades econòmiques que cada dia sentim en els mitjans com podria denominar-se? ("economitis"?)Mai en la vida havia        vist tanta notícia econòmica encapçalant els titulars de les notícies. Si abans la paraula estrella era "crisi", ara és              "deute". Si fossin positives rai, però el pitjor és que tothom en parla però pels neòfits de la cosa econòmica costa seguir      el fil de tanta dada i tanta paranoia al límit del precipici...Es veu que avui el deute d'Espanyistán estava gairebé frec a frec    molt semblant al d'Italiosconi.No sé vosaltres, però un servidor ja comença a estar saturat de tanta notícia                          econòmica...Una cosa està clara: el món sota el domini del sistema capitalista és víctima de la seva pròpia avarícia.

   Ens encaminen cap a una nova era.L'era del benestar s'acaba. I el pitjor de tot el qui en paga les conseqüències són els     propis ciutadans, sobretot els més humils, que a dia d'avui encara ens costa entendre com s'ha arribat a aquesta situació.

  (Fusió, Nàufragiobrer, agost2011)

 

4.Avui ha sigut el dia Mundial del Medi Ambient. D'altres dies destacables són els dies mundials de les aus, dels oceans,     de l'aigua...Quants dies mundials calen per adonar-nos que cal un canvi de consciències? Sovint s'emeten documentals     que ens alerten (alguns amb toc sensacionalista) de cap on va el món. L'home és l'únic animal que ensopega dos cops       amb la mateixa terra. Sabrem reaccionar? Els països i els governs s'impliquen prou?

(La terra i els seu dies, Nàufragiobrer, juny 2011)

 

5.Voldria parlar-vos de la gent del carrer, de la gent que només li queda el crit i la paraula, de la gent que vol creure que un      altre món és possible...De la gent que volem creure que un altre món és possible.Com diu la cançó del cantautor valencià    Pau Alabajos "Utòpics, idealistes, ingenus", voldria parlar-vos de tanta gent que sentim que alguna cosa ha de                    canviar...Com si ens haguessim despertat d'un llarg hivern, la primavera ha fet obrir els ulls a molta gent, n'ha espantat d'altres, n'ha encuriosit a molts i també n'ha deixat indiferents a molts altres. Tot va esclatar com una manifestació més, com un crit d'alerta més davant una llarga llista de greuges que han provocat que el ciutadà d'aquest país, com el magnífic còmic d'Aleix Saló, s'hagi aixecat d'una llarga ressaca i ara visqui a Espanyistán.

(La fi de la Primavera, Nàufragiobrer, juny 2011)

 

6.Com sempre paguen justos per pecadors i no calia ser un sociòleg per preveure que tard o d'hora si no es posaven              mesures urgents, la societat narcotitzada despertaria i esclataria d'alguna manera. I ho ha fet d'una forma valenta a través    d'uns moviments que han desconcertat a molts però que en les seves demandes clamen per un cert regeneracionisme        polític i democràtic: una nova llei electoral, lluitar contra la corrupció, fi dels privilegis de la classe política, evitar la              destrucció de l'Estat del Benestar i un llarg etcètera de coses tan elementals; que és normal que s'hagi despertat              empatia envers aquest moviment del "15M" o una àmplia simpatia per molta gent desmotivada i cansada. Evidentment també cal dir que entre les propostes n'hi ha d'altres molt més utòpiques. I d'altres com el Dret de l'Autodeterminació del pobles (i en concret per Catalunya) que finalmentment després de moltes assamblees sembla que s'ha acceptat tímidament.Evidentment també era de preveure que sent un moviment horitzontal i assambleari i molt heterogeni (aturats, treballadors, jubilats, funcionaris de la salut pública i molts, molts més perfils) intentar passar de la protesta a canalitzar-ho amb unes accions concretes més enllà de les places era un repte molt important i no sempre fàcil.

(La fi de la Primavera, Nàufragiobrer, juny 2011)

 

7.La primavera és un esclat que ha de madurar en l'estiu en forma de fruits.L'esclat del moviment 15M hauria d'intentar            reflexionar i buscar alternatives de com poder canalitzar totes i cadascuna de les propostes que s'han generat en moltes places i ciutats. Avui ja he llegit que no hi ha cap mena d'interés en convertir-se en partit polític. Penso que si tots els moviments generats al voltant del 15M no s'agrupen en una plataforma conjunta i si no es comença a pensar en propostes reals; penso que si el moviment no madura i evoluciona, tot plegat pot quedar com un intent fallit i utòpic per regenerar la nostra democràcia, fins a dia d'avui el millor sistema (millorable) que es coneix.Calen propostes reals de recollida de firmes i d'iniciatives legislatives populars (ILC) per tirar endavant algunes propostes i més enllà de les acampades i les protestes puntuals, algunes plataformes ben cohesionades que les gestionin.

(La fi de la Primavera, Nàufragiobrer, juny 2011)

 

8.Com va dir el meu oncle, aquest és un país que ha volgut anar de rics però que en el fons té butxaca de pobre (només cal veure segons quins salaris, quines condicions i si tot va bé ens jubilarem als 67!)En fi...visca les rebaixes!

(País de rics, butxaca de pobres, Nàufragiobrer gener 2011)

 

9.Tot i viure en un món global, tot i que en determinats moments podem saber que passa a tres quartes parts del món, tot i que podem estar informats o potser caldria dir desinformats, en segons quins casos, del que passa a nivell local, nacional, europeu i internacional; molts cops hi ha un dit executor que decideix que pot interesar i que no, i potser per això, tot i que Indonèsia va patir l'erupció d'un volcà i ha portat un bona part del seu país a la misèria es va parlar més d'Haití que d'Indonèsia; i podríem dir que aquesta cimera està passant de puntetes en molts mitjans de comunicació.

(Algú sap que està passant a Cancún?, Nàufragiobrer, desembre 2010)

 

10.Del món i del país on vivim cremaria tantes coses que més que la Nit de Sant Joan caldria fer la setmana de Sant Joan       sencera...Vaja, suposo que si us pregunto: què cremaríeu? La llista pot ser llarga i variada... o potser no...potser ho           teniu molt clar. Confesso que una de les coses que cremaria són les estadístiques. Cada cop que un diari, un butlletí de      notícies de la ràdio o un telenotícies o fins i tot en algún debat tipus Banda Ampla (on es parla molt i s'aprofundeix poc)  es comenten o s'enuncien estadístiques és per arrencar còrrer. No parlem de les clàssiques de l'atur, no, no! Ara estava  pensant amb el ball de xifres dels participants de la vaga del sector públic del 8-J. El govern dóna unes xifres. Els  sindicats unes altres. La batalleta de l'estadística per minimitzar o fer més grandiloqüent un fet és avorrida i penosa.  Només interesen les xifres? Per què no aprofundim de debò en els fets i el perquè s'ha arribat a certes situacions  conòmiques, laborals i socials...Per què? Per què no busquem solucions d'una vegada que no no hagin de pagar justos  per pecadors?(Què cremaries?, Nàufragiobrer, juny 2010)

 

 

11.La pregunta ingènua de la setmana és:Si el Rei és un "ciudadano" més del Reino, com és que no té que esperar-se 60 dies com a mínim i estar en una llista d'espera per ser operat?

 (La pregunta ingènua de la setmana, Nàufragiobrer, maig 2010)

12. Hi ha qui diu que aquests paisatges, d'aquí uns anys, si que només els veurem en els nostres somnis si no som conscients del que tenim i de com ho preservem. Potser per això, més enllà de la seva utilitat conscienciadora, es van inventar aquest dia.(Dia de la Terra, Nàufragiobrer,abril 2010)

 

13.Em pregunto el perquè la gent no es movilitza...vivim en una espècie d'estat catatònic que som incapaços de reaccionar   davant la pèrdua constant de drets laborals. L'economia està fent estralls en moltes classes socials. Les classes més  desafavorides en poden patir les conseqüències: pensionistes, viudes, gent amb ajudes socials...Diuen que tot plegat és  una qüestió demogràfica que se n'hauria d'haver parlat fa anys.Arribarà un dia que la meitat de la població seran  pensionistes, viudes, aturats, jubilats, menors, població passiva, població a temps parcial, funcionaris...i l'altre meitat població activa. Està clar que si no es prenen mesures, l'invent de l'Estat del Benestar està tocat. I no pels que ara tenen 60 anys sinó pels que d'aquí 20 o trenta anys en tindrem 60.

  (Només ens queda el silenci? Crida, Nàufragiobrer, febrer 2010)

 

14.En les nostres tan venerades democràcies occidentals potser no en som tan conscients però crec que és significatiu i important que s'en parli ja que demostra que la llibertat d'expressió encara és un dret vulnerable i vulnerat a molts països.

El dia en qüestió està dedicat als escriptors però jo crec que es podria fer extensible a tots els creadors i creadores en general.(En relació a la celebració del dia Internacional de l’Escriptor empresonat, Nàufragiobrer, novembre 2009)

 

15.La hipercorreció política crea casos d'extrema estupidesa.

    (en relació al canvi de nom de les festes, vacances i calendaris,Nàufragiobrer, octubre, 2009)

 

16. Han passat més de 30 anys de democràcia, d'una democràcia que havia de portar notables millores en les condicions socials i laborals d'aquest país. L'Estat del Benestar, que van somiar els nostres pares, pels joves d'avui, l'anomenada generació "mil·leurista", tot aquell anhel, d'aquella societat del benestar que van vendre als nostres pares, ens sembla avui lamentablement utòpic, ja que sovint ens hem acostumat a viure més en la societat del "malestar" que no del "benestar".Totes aquestes reflexions m'han passat pel cap mentre llegia la lletania de la retallada de drets laborals que ha patit el nostre venerat Estat Espanyol.(...) Hauran de canviar moltes coses perquè poguem creure més en una societat igualitària, justa i solidària.

(Més nàufrags que mai o 30 anys de retallades laborals, Nàufragiobrer, setembre 2009)

 

16.L'altre dia vaig llegir que s'havien fet públic els 10 tresors del Patrimoni cultural immaterial de Catalunya.L'Organització      Capital de la Cultura Catalana ha sigut la responsable de gestionar aquesta iniciativa amb una àmplia participació    ciutadana. La notícia cau justament en dies de Corpus i de Patum, i justament cal dir que la Patum de Berga ha entrat en  aquest "rànquin". La veritat no sé qui té la mania persecutòria de passar-se el dia fent rànquings: que sí el paisatge favorit,  que si el patrimoni cultural immaterial...Això de fer rànquings dóna per moltes idees: rànquing d'escriptors, de poetes, de  futbolistes, de personatges cèlebres, de monuments, de plats típics, de fets històrics, etc, etc...Tal i com vaig comentar  amb el post "Tots els paisatges"em sembla fantàstic que es duguin a terme iniciatives per potenciar la cultura i molt més  el patrimoni tradicional i immaterial. Però el que no m'agrada tant és que tot acabi amb un cúmul de llistats on sembla que   el nº4 pugui ser millor que el 5.(Patrimoni cultural immaterial , Nàufragiobrer, juny 2009)

 

17.Abans d'ahir vaig llegir una notícia que al Japó hi ha una empresa que lloga familiars i amics per les bodes i per altres        events. De fet ja ho havia sentit fa temps. Per 143 € pots convidar familiars falsos i si pagues una quantitat extra un amic   fals et fa un discurs. Diuen que entre altres utilitats serveix per si la família del nuvi són poca gent i la de la núvia molts    així es pot equilibrar el nombre de persones. Curiós negoci, oi? Tot es pot comprar? A quin món estem arribant que som  capaços de comprar familiars falsos per fer més solemne de convidats la boda? Bé això passa al Japó, no us estranyi que  també passi als EE.UU... Ve a ser com un facebook nupcial...En un dia especial contractes i agregues molts amics falsos que no saps qui coi són i però això sí queden esplèndids!La virtualitat i la estupidesa s'estan instal·lant en les nostres vides d'una manera brutal.Ja sabem que això de les núpcies és un acte social però cal arribar aquests extrems?La notícia fa gràcia, fins i tot és curiosa, però també és un símptoma més d'un món decadent.

 (Tot és compra? Nàufragiobrer, juny 2009)

 

18.Quan la crisi et cruspeix no vols deixar-ho tot i viure feliç?El personatge de Chaplin, en Charlot, després de passar les penúries a la ciutat somriu inomés somia amb un llar tranquil·la al costat de la seva estimada. El camí és llarg, pensen; però pas a pas s'obren camí per una carretera solitària. Sí, ho confesso, el millor d'aquell film era la postal final i el seu missatge: (un missatge que podríem aplicar als nostres temps)Somriu! Smile!

(Temps moderns: smile, Nâufragiobrer, maig 2009)

 

19.Quan s'acaba St.Jordi i parlo amb ma mare al final del dia, ella em pregunta: qui ha guanyat? Em quedo tant    estupefacte que no sé que contestar. Suposo que això és el problema de determinats mitjans que converteixen el St.Jordi  en una mena de cursa d'entrevistes amb tot tipus de personatges (alguns grans escriptors per sort i d'altres com  periodistes, presentadors, gastrònoms, jugadors de fútbol, etc, etc, etc)La pregunta del qui ha guanyat em deixa tan  estupefacte que aquest any em sembla que ja sé que contestaré (resposta naïf i ingènua, ho sé!): ha guanyat la cultura.  Perquè una mica de cultureta al carrer no fa mal a ningú, veure muntanyes de llibres que potser ningú llegirà tampoc...Afortunadament per incentivar la lectura, als darrers temps, han fet més feina determinat portals, biblioteques i blogs d'internet que 10 St.Jordis junts on l'element comercial cada any és més present. Que seria sense els bons blocs literaris que ens incentiven la llengua i la lectura?

 (Muntanyes de llibres, Nàufragiobrer, abril 2009)

 

20.Comença una nova cimera del G-20, grans líders mundials es reuniran per buscar solucions. El món sembla un vaixell        embarrancat on el capitalisme salvatge ens ha portat una patètica crisi que ara paguem tots. Cal un nou model, un             model transformador on els capritxos i l'especulació de l'economia capitalista no siguin les regles del joc. Potser caldria     una mica d'aire fresc...A Londres hi haurà aquests dies una gran pol·lució, i no tinc clar si la boirina londinenca ajudarà      massa a aquests líders mundials. Caldran moltes jornades perquè el vell vaixell no estigui embarrancat i torni a l'alta mar.(Vaixells embarrancats, Nàufragiobrer, abril 2009)

 

21. El trist glosari de paraules econòmiques que ens han amenaçat en els últims mesos sembla que no ha parat de               créixer...Tot plegat ho resumiria així:Un huracà sembla que s'hagi cruspit els fonaments que tot ho aguantaven. De             sobte vivim enmig d'una muntaya de sorra. Una muntanya de sorra feta per sediments que cada dia s'erosionen més...

      (Erosió, Nàufragiobrer, març 2009)

 

22.Avui he llegit un article que m'ha sobtat. Després de més de trenta anys d'instaurar-se la Democràcia, encara surten a la    llum les polèmiques entorn a personatges i llinatges familiars que en el seu dia van rebre títols nobiliaris en l'època del        Generalísimo. Potser és un símptome de bona salut democràtica que hi hagi gent que vulgui que se'ls hi retirin a                determinats llinatges familiars uns títols donats com a recompensa a uns serveis i favors al Dictador. L'article posa              noms i cognoms a tota una noblesa amb personatges que tingueren curriculums molt sinistres. On ens portarà la                memòria històrica? Que surtin a la llum aquests casos potser és símptome que alguna cosa s'està movent..

(De títols nobiliaris i glòries franquistes, Nàufragiobrer, març 2009)

 

23.Hi ha dies imprescindiblesper recordardrets imprescindibles.Lamentablement, cada any, acabem recordant, que molts       cops, en molts països s'han convertit en paper mullat.A vegades l'economia i certs feudalismess'imposen per damunt         dels drets humans.A vegades la religió i certes ideologies han estat per damunt dels drets humans.A vegades molts           països han demostrat una doble moral i l'ONU i d'altres organismes internacionals han estat incapaços d'evitar moltes         aberracions. Aberracions diàries. Moltes sense sentit.(...)Per tant, mentre la Humanitat no canviï, els drets humans, tot i     que molts cops es quedin en paper mullat, i el dia que els commemoren, hauran de seguir sent totalment                           imprescindibles. (Drets imprescindibles, Nàufragiobrer, desembre 2008)

 

24.D'aquí pocs dies s'estrena el film "La buena nueva" que posarà el descobert una visió del posicionament de l'església en     la guerra civil. Hi ha qui es pregunta...a on ens porta tot plegat? Revisionisme històric? No hi crec gens en les                     terminologies i simplement crec que durant els últims mesos, gràcies a l'esforç d'algunes entitats, s'ha conseguit crear      una nova sensibilització social que ha permès a diferents mitjans poder parlar de determinats temes evitant la politització    fàcil. Determinats films, llibres, estudis, articles ens aporten noves dades...i crec que són necessaris.

   "La memòria és necessària si més no pels que no tenen nom"

(Aforisme – sobre memòria històrica, Nàufragiobrer, novembre 2008)

 

25.Diuen que s'ha fet més en els últims anys per recuperar la memòria històrica que en 30 anys de democràcia. Diuen que     durant els primers anys de democràcia, per no ferir susceptibilitats i enterrar les ferides del passat, es van congelar             molts projectes per recuperar la memòria d'uns temps passats. Afortunadament 30 anys després, i justament, ara que fa     70 anys de la batalla de l'Ebre, aquest capdesetmana a les terres de l'Ebre s'han obert diferents Centres d'Interpretació       per fer conèixer diferents elements d'aquell episodi sagnant.La memòria històrica és la memòria dels pobles....

    Què és un poble sense memòria?

(La memòria històrica, Nàufragiobrer, juliol 2008)