top of page

ESCRITS (1993 - 2013): Prosa de no ficció

Prosa no ficció, reflexions, articles, apunts per blogs (i altres textos)

ON TORNARIES?

Aquests darrers dies que han parlat de Grècia i del seu "crash" econòmic, a mi m'han vingut al cap unes altres ruïnes, les de Sunio. Vaig ser-hi a principis d'any i Atenes era una ciutat buida de turistes i de carteristes. 
En cap moment vaig ser conscient de la difícil situació que atravessava el país. 5 mesos després no tinc clar si tornaria a Grècia, però si hagués de tornar només ho faria per tornar a contemplar la màgia d'un indret únic, allà on el vell mar Egeu sembla acaronar les restes d'un temple que perviu amb els segles i s'omple de màgia cada capvespre. 
Potser, a vegades, idealitzem alguns dels nostres viatges. I perviuen en la nostra memòria com un record únic de la nostra experiència. No acostumo a repetir llocs, ciutats ni viatges però no sé perquè aquests darrers dies m'he preguntat on voldria tornar. I tu...on voldries tornar? 
G.Boloix 
Fragment publicat en el seu dia al blog Nàufragiobrer i extret del recull inèdit "Postals, records i viatges (notes)" del 2012 

 

  Esqueles d’un editor assassinat

Les últimes setmanes he estat rebent algunes cartes amb una esquela d’un diari retallada i subratllada amb fluorescent. Les esqueles concretament eren dels diaris ‘El País’ i ‘Levante’. El principi em varen sorpendre i no vaig acabar d’entendre qui era el boig que m’estava enviant aquells missatges.

‘Descanse en pau l’amic Claudi Maria Safont que ens va deixar ahir, 7 de gener, als 55 anys d’edat.’ Edicions Bromera.

Ah, caram, caram! Bromera?

‘El asesinato del editor Safont conmociona el mundo de las letras’

‘Edicions Bromera publicará el polémico dietario del editor Claudi M.Safont’

O sigui que potser tot aquest rotllo és per un llibre?

Exacte!

Haig de confessar que la primera carta que vaig rebre hi vaig caure de quatre grapes.

Resumint: Durant el període de gairebé dos mesos Bromera ha estat enviant a diverses persones i entitats aquestes cartes per crear expectació davant la sortida d’una de les majors apostes editorials dels últims anys. Una aposta que es diu:

‘Tot d’un glop’ i l’autor és Pasqual Alapont (Catarroja, 1963). Un autor valencià prolífic en el món de la literatura infantil i juvenil a València. ‘Tot d’un glop’ va guanyar el XXIV premi Joanot Martorell. I tal com deien les cartes misterioses l’obra gira entorn del dietari d’un editor assassinat.

La promoció d’aquest llibre mitjantçant l’ús de les cartes anònimes ha provocat molt de merder. Confesso que a mi, al principi em va molestar una mica ja que a ningú li agrada rebre una carta anònima a casa i sobre d’una esquela. Però reconec que la tal campanya ha fet afecte, ja que si més no, jo, he comprat el llibre i tinc previst molt aviat començar-me’l a llegir.

Que cadascú reflexioni…és vàlida qualsevol campanya per fer arribar als futurs lectors una nova proposta?  Si ara us publiquessin el vostre primer o segon llibre utilitzaríeu qualsevol mitjà i qualsevol campanya per arribar al lector?

(Article inèdit pensar per ser publicat en el butlletí -revista Lletraferia de l'AJELC, març 2003)

 

Micro-enciclopèdia d'emergència de gèneres

L'èpica és un globus sonda que s'evapora més ràpid que l'aigua en un desert. 
La lírica és un punyal al pit que et commou (o no) durant uns instants. 
La prosa és un cursa de resistència on només els més hàbils saben fer arribar els seus fidels seguidors fins els final. 
El drama és un gènere tan pervertit com els informatius de televisió. 
La comèdia n'hi ha de tants nivells que trobar-ne d'intel·ligent no sempre és una tasca fàcil. 
La farsa omple grans hemicicles i s'amaga rere les màscares més "progres" o conservadores. 
El Pa i circ és un gènere en augment, no només ideal per a grans tardes de capdesetmana, sinó avui en dia durant tota la setmana. 
L'epístola és un e-mail mal escrit on l'únic autèntic són els emoticons. 
La cançó és l'únic refugi dels romàntics. (i tot i així està pervertida en les ràdioformules) 
El cinema, l'art, el teatre són necessaris per alimentar l'ànima. (tot i que no sempre ens alimenten)
El best-seller és un fast-food de diumenge. 
Els llibres d'autoajuda són les noves bíblies dels descreguts. 
La ironia és l'art dels escèptics. 
La columna (és un parèntesi no sempre ben fet i a vegades discutible) entremig de tanta informació. 
El discurs és l'art de l'hipèrbole mesclat amb l'estadística i on l'orador tendeix a la repetició d'esquemes i enumeració malsana de dades. 
La crítica (tendenciosa o no) sempre és necessària i l'autocrítica encara més. 
La novel·la (sense edulcorants i palla) és l'art dels qui encara creuen en les grans històries. I el conte és l'habilitat per explicar-ho als impacients. 
I el micro-conte és una història tan breu com la melodia d'una capseta de música. 
Els jocs literaris és el que fa (de forma molt encertada) el Tibau (entre altres) 
Les desdefinicions és l'art de descriure una definició a través d'un mirall trencat. 
El refrany és una peça d'arqueologia que cal preservar. 
L'aforisme és com un bon entrant d'un menú. (directe, al grà i sense filtres) 
L'haikú és un alè efímer d'un diumenge al matí. 
I el vers és el noble art dels sentiments a través del llenguatge. 

(segurament m'he deixat molt altres gèneres... [la necrològica, l'acudit, la sàtira, l'entrevista, l'epitafi, etc] així que si se us acut algún benvingut serà.) 

I la faula? És un conte breu (o no) ple de miralls. 

G. Boloix 
Text inclassificable publicat en el seu dia en el blog "Escrits del fum" al 2010 sota el títol "Globus sonda (i altres gèneres)"

           VIATGE PER LA SEXTINA

Estic segur que a Joan Brossa li deurien agradar les maletes. Les maletes tenen quelcom de màgic. Mai saps que t’hi has pogut deixar a dins. Potser un d’aquells souvenirs horribles de l’últim viatge. Quans mags han utilitzat les maletes per un truc de màgia? Brossa adorava la màgia. La seva obra té quelcom que ens fa somiar. Les paraules semblen vives, tan vives que fins i tot es poden moure i viatjar.

Brossa per damunt de tot era un poeta que estimava les paraules. I qui estima les paraules quan escriu li agrada fer-les jugar. Una de les formes amb que Brossa va fer jugar a les paraules va ser amb la sextina, una difícilísima composició poliestròfica d’origen medieval. Destaquen els llibres “Vint-i-set sextines i un sonet” de l’any 1981 i “Viatge per la sextina” de l’any 1987.

Quantes sextines es poden amagar en una maleta? Quantes maletes calen per fer un viatge per la sextina?

(Text publicat en el fanzine "Malalletra-especial Homenatge a Joan Brossa" , Desembre 2008)

Torino
(o les ciutats poc turístiques)

Més enllà de les ciutats emblemàtiques de l'Itàlia turística, existexen altres ciutats també amb molt encant. Una d'elles és Torino. Torí no només és la Juventus, la Fiat, els bombons i l'esquí als Alps italians, és molt més que això. És la pàtria dels Savoia, el bressol d’on va nèixer l’actual Itàlia.

Contemplo una foto del reixat d’entrada del Palau Reial on hi ha un sol lluent com els encants de moltes altres ciutats italianes plenes de tresors amagats. Aquesta ciutat, capital del Piemonte, amaga molts secrets, secrets que els turistes d’agència i touroperador no descobriran mai. El turisme anti-masses també és turisme i també pot ser molt gratificant.
G.Boloix
Del recull inèdit de notes de viatges i microfragments publicats en diferents blogs titulat "Postals, records i viatges (notes)" del 2012.
 

LLEGIR POESIA (manifest)

Des de que els temps són temps i la paraula és paraula, la poesia ha format part de la literatura d’una forma inequívoca o bé com gènere o bé mesclat amb altres gèneres: prosa poètica, poemes en prosa, teatre líric, teatre en vers. També ha format part dels gèneres populars: cançons i dites que des de temps antics s’han repetit de generació en generació.

De poesia se n’ha fet en moltes literatures i en moltes èpoques diferents.

Ha sigut minoritària, culte, a vegades quotidiana i a vegades distant però també popular i propera. 

Hi ha qui entén la poesia com un forense on en una tertúlia poètica dissecciona un poema com un cadàver i descriu cada vers amb una precisió de cirurgià i n’enumera cada part i cada recurs: vers, estrofa, imatges, metàfores, comparacions, exageracions, al·literacions, repeticions, “l’estribillo” de les cançons i un llarg etcètera i etcètera…

 

Hi ha qui s’obsessiona en intentar entendre els poemes com si els poemes fossin un narració on tot ha de tenir una lògica. Molts cops els poemes no tenen una lògica com la narrativa, més aviat fugen de la lògica i intenten copsar allò molt més difícil: l’instant i el sentiment.

Hi ha qui diu que la poesia és el gènere més proper a la fotografia ja que pot conseguir captar l’instant, el sentiment, l’emoció, fins i tot allò que per moments pot ser efímer.

Qui escriu aquest text entén la poesia com a: SENTIMENT I EMOCIÓ.

Evidentment no tots els poemes emocionen ni tampoc molts cops no conseguim captar-ne de tot els sentiments.

Però sí més no val la pena intentar llegir-los per deixar-nos atrapar per algún. Estic segur que quan trobem un autor que ens emociona amb els seus versos volem llegir-ne més.

 

PER AIXÒ, DES D’AQUÍ VOLEM TRENCAR UNA LLANÇA A FAVOR DE POTENCIAR LA LECTURA DE LA POESIA PER INTENTAR PROMOURE L’INTENT DE DEIXAR-SE ATRAPAR NI QUE SIGUI PER UN SOL COP, PER UN BON VERS I UN BON POEMA.

 (Dossier especial "Llegir i escriure poesia". Text creat per la tertúlia literària del club de lectura de la Biblioteca Pilarín Bayés de Sta.Coloma de Cervelló. 11-05-2010)

             Elogi de la lentitud

Què passaria si ens prenguessim la vida amb un altre ritme? Què passaria si fugissim dels rellotges, despertadors, horaris, i per un instant poguessim apreciar com una gota d'aigua cau i mulla les plantes o mulla el terra sec. Hi ha una altre ritme potser...

I des de fa un temps hi ha diverses corrents de pensament anomenades "slow", que lluiten per transmetre un nou ritme a les agitades vides occidentals. Un nou ritme en els menjars, la feina, en fi en el dia dia...La lentitud està malvista en els nous temps, però saber prendre's el temps necessari per apreciar determinats moments de la vida suposo que no està tan mal pensat.

 

(Breu reflexió publicada en el blog "Nàufragiobrer", setembre 2008)

 

 

SELECCIÓ DE TEXTOS

bottom of page