g.Boloix

Els boscos de l’hivern

que esperen la llum d’alba;

els boscos de l’hivern

que esperen un fil de llum…

I amb l’esclat del dia,

i amb l’esclat del dia

tímidament tot pot créixer

encara que els bons dies quedin lluny.

 

I enmig d’aquests boscos

ens hi vàrem perdre

ignorant perills i també tenebres.

I amb l’esclat del dia,

I amb l’esclat del dia

volem renéixer

encara que els bons dies

quedin lluny.

 

Perduts en la boira

Sovint perduts en la boira

Sovint no sabem on anar

Sovint ens han fos les derrotes

Sovint mirem mar enllà.

I avui que hi ha altres onades

I avui que ja no tinc por

de perdre’m en aquest món salvatge

de no saber on sóc.

Avui només cerco una llum

al fons de l’horitzó.

Avui no tinc por de perdre’m

en la foscor.

 

(de la sèrie de versos "Mitjallum d'hivern" (febrer 2014)