g.Boloix

Havia oblidat que podiar punxar-me

en tastar el teu verí...

Però hi ha verins que t'atrapen

i et xuclen

i el seu perfum és una rosa potent

i vermella que amaga el desig

i la sang de tants somnis

que es perden

com la gota de sang que brolla

de la ferida que voldries aturar

i no saps com

és una cicatriu que s'obre

i no es tanca

i perdura

i et tortura

i no pots fer-hi res.

(fragment del poema "Punxes i roses"

            (abril 2014)