1. La ment és tan poderosa
   que puc pensar que una flor groga
   pot ser rosa

   (Flor groga, L’illa degboloix, juliol 2013)

​

 

2.SOM HOLOGRAMES? Vomito pensaments en una xarxa virtual... Ens creiem Déus i savis i volem ser corsaris...

   Només som fràgils hologrames en un grandiloqüent fitxer de dades.

  (Som Hologrames?, Jardí digital d’en gb, L'Illa degboloix, juliol, 2013)

 

3. Hi ha dies que penso que Twitter i Facebook i altres xarxes socials són com Nova York: no dormen mai.

   (amb tot allò positiu i negatiu que això comporta!)

   (No dormen mai, Jardí digital d’en gb, juliol 2013)

 

​4.  Som fills de la immediatesa. Sempre pensant amb el moment, no sempre amb sensatesa. Com si tinguessim por de no saber respondre correctament a l'instant i una força centrífuga ens pogués engolir cap un forat misteriós i estrany.

     (Fills de la immediatesa, L'Illadelfum, juliol 2013)

 

5. És possible sentir de tant en tant algún mot com bellesa? Estic fart de sentir cada dia incertesa, estupidesa, immediatesa, gent incompresa. És possible desaperèixer un instant en un món ple de sorolls?

El silenci i la pausa haurien de ser Patrimoni a preservar de la Humanitat.

(Fills de la immediatesa, L’illadelfum, juliol 2013)

 

​6.Vivim en un món que sembla una cursa de llebres; amb la diferència que les llebres saben on van i molts cops nosaltres      no.(Cursa de llebres, L’illadelfum, juny 2013)

 

7.PERDEM MASSA TEMPS CERCANT L'OR MENTRE S'ENS ESCAPA LA VIDA...

  (Temps i or, L’Illadelfum, maig 2013)

 

8."Si per un moment oblides una bona idea, si és bona tornarà a tu, com ho fa el bon temps d'abril i de primavera, després      d'un hivern carregat d'incerteses."

 (frase que encapçala el poema Asteroide i altres pensaments efímers, L’illadelfum febrer 2013)

 

9.A on porta aquesta carretera? Hi ha tants camins com carreteres i els camins sempre són necessaris.

  (Carreteres, frase publicada a Nàufragiobrer, Fulldenaufragis, Instants del temps i l’Illadelfum 2008,2011,2013)

 

10."Més val un somriure efímer i franc com la flor d'un ametller que un hivern cru i mentider."

    (Flor d'ametller,1r post de L’illadelfum, febrer 2013)

 

11.“Cercar l’equilibri de les coses de cada dia a vegades és un autèntic repte...”

   (Equilibri, Full de naufragis, abril 2013)

 

12.A vegades la creativitat va de baixa. I tot sona molt repetit. Re-inventar-se no sempre és fàcil. A vegades l'abril és            sinònim d'abundància (pluja, festes, novetats, llibres, etc) El món necessita un mes d'abril que el reinventi. (ens estem  acostumant massa a la crisi i a la sequera i a que tot allò que sembla positiu acabi sent paper mullat!) Qui ens ha robat el  mes d'abril? (es preguntava el cantautor Sabina)

 (Fulls mullats, Full de naufragis, abril 2013)

 

13.EL TEMPS PASSA PERÒ ELS SOMNIS SEMPRE QUEDEN EN ALGÚN RACÓ DE LA MEMÒRIA.

    (Temps i somnis, Instants del temps, març 2013)

 

14.Plantem llavors. Algunes creixen. D'altres moren. Renaixeran? En quedarà algún record?

     Els blogs són tan efímers com algunes flors.

    (Jardins i blogs, Nàufragiobrer i Jardí digital d’en gb, agost 2012)

 

15. A vegades cremem etapes d'una forma vertiginosa. A vegades simplement cremem cicles sense que ens aportin res de      nou.A vegades simplement cal plantar noves llavors...

     (Haurem de plantar noves llavors, Full de naufragis, agost 2012)

 

16.En una platja qualsevol la remor de les ones ja no ens portarà a Ítaca, ja no sento la remor dels Déus, ni dels mites ni         dels herois, perquè en els nostres temps ja no hi ha ni Déus, ni mites ni herois. I els que aconsegueixen algun èxit ho         fan amb molt d'esforç. Només hi ha persones assedegades d'esperança. I potser tots cerquem el mateix, un punt               d'harmonia.

    Com deia Sèneca: "La armonía total de este mundo está formada por una natural aglomeración de discordancias."

    Per un moment vull oblidar-me d'aquest món incert i discordant i tornar a creure en les petites coses.

    (La darrera platja i una frase de Sèneca, Nàufragiobrer, agost 2012)

 

17.La vida és un equilibri constant.

    (Equilibri, Instants del temps, juny 2012)

 

18.Vivim tan en la immediatesa dels nous temps que potser ara no en som conscients i potser d'aqui uns anys un sociòleg      en farà un estudi. Per alguns serà un pèrdua de temps per altres serà una constatació que la vida electrònica (ens              agradi o no) és una part més del que som en les nostres vides.

   (Xarxes socials, Jardí digital d’en gb, juny 2012)

 

19.Tard o d'hora tots hem caigut en algún moment en el narcissime digital de navegar per aquells documents que parlen de      nosaltres. En el fons la xarxa és una fira de vanitats, veritats, falsetats, circs, informacions, desinformacions i evasions        vàries.Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Tot blogaire o internauta que crea continguts tard o d'hora            acaba confessant que en alguna ocasió ha fet cerques d'ell mateix.

     (Egosurfing (narcissisme digital), Jardí digital d’en gb, juny 2012)

 

20.Molts cops em pregunto on he deixat la bruixola que m'havia de guiar per complir correctament a curt termini unes             certes prioritats. La voràgine ens mata a poc a poc. Vivim rodajats de tants impactes informatius, de tanta saturació i         repetició que no és fàcil trobar un moment de silenci per posar al dia tots els pensaments. Els vells navegants trobàven      sempre un moment per deixar constància del seu viatge en la vella bitàcora de ruta. Em pregunto si molts de nosaltres        hem perdut la bruixola i ens limitem a sobreviure i existir, a anar pagant factures i intentar seguir endavant.

   (Bruixola (avís per navegants), Jardí digital d’en gb, abril 2012)

 

21. Si abans es llegia, es fullejava...ara es tecleja, es mira, s'enllaça, es descarrega...

     Hi ha qui diu que en la dinàmica dels blogs, a nivell específic, i de la creació, parlant en termes més generals; sempre        hi ha una ansietat d'actualització constant, un punt de narcissisme personal i una voracitat tan gran que en el moment        d'actualitzar-nos i voler ser llegits, ens oblidem a vegades de llegir, escoltar, contrarestar, compartir i una certa pausa          per la reflexió.És tan important llegir com ser llegit.(I a vegades ens oblidem tan d'una cosa com de l'altre)

    (Fins i tot a vegades crec que molts cops tot el que arribem a crear és simplement pel propi autoconsum. O simplement      per la necessitat d'expressar quelcom, ignorant sí aquella expressió, aquell pensament, aquell sentiment arribarà mai a     algún lloc.)

    (Llegir o ser llegit, Jardí digital d’en gb març 2012)

 

22. "Desconfio dels músics que no escolten gaire música, també dels rockers, cantautors que només s'interesen pel seu          tipus de música"

     "Desconfio dels amants del rock americà que només escolten Dylan o Springsteen" (que per cert m'agraden molt!)

     "Desconfio dels qui diuen que els hi agrada la bona cuina i només van a restaurants cars"

     "Desconfio dels qui els agrada el teatre i només van a veure les obres del TNC o del LLiure"

           (que per cert de tan en tan fan bones obres)

    "Desconfio dels qui diuen que veuen la tele però només miren documentals de la 2"

    "Desconfio dels qui van al cine a veure només pelis subtitulades si és possible d'un cineasta estranger

      (molt millor si és alternatiu!)"

    "Desconfio dels qui només llegeixen best-sellers al metro i desconeixen un bon poema,un bon assaig o una bona obra        de teatre"

    "I també desconfio d'aquells àlies virtuals que tenen més de personatge que no de persona"

     (Decàleg del bon desconfiat, Jardí digital d’en gb, març 2012)

 

23.M'ofego en un rellotge de sorra mentre contemplo el món. Observo la meva ombra i cerco horitzons.

    (Rellotge de sorra, Full de naufragis, febrer 2012)

 

24.La memòria és tan fràgil com ho són els temps en els que vivim.

     (Temps de memòria del fang, Lletres i paisatges del Baix Llobregat, novembre 2011)

 

25.És important no perdre la memòria. La petita memòria dels pobles i tot allò que hi va passar i que serveixi com a               exemple per no caure en errors futurs.

   (Temps de memòria del fang, Lletres i paisatges del Baix Llobregat, novembre 2011)

 

26.Hi ha verins que costen d'eliminar i el verí 2.0 és un verí que cal saber trobar l'equilibri per gaudir d'un espai sense que et     creï obligacions innecessàries ni tampoc rutines depriments.

   (Verins 2.0., Full de naufragis, Octubre 2011)

 

27.I en un món on sembla que per moments no ens podem aferrar a res, trobar algún verí que no et danyi el cervell sinó que      t'alimenti l'ànima sempre és reconfortant.

     (Verins 2.0.,Full de naufragis, Octubre 2011)

 

28.Els blogs són un art efímer? Són un tros d'ànima que deixem en algún que altre post i que a vegades compartim.

    (Els  blogs són un art efímer, Nàufragiobrer, agost 2011)

 

29.Haurem d'aprendre a buscar noves maneres de viure, a veure l'ampolla mig plena, més que mig buida i sobretot a que no     ens robin mai la paraula esperança.(Hope?, Nàufragiobrer, desembre 2010)

 

30.Somiar en construir ponts llargs i majestuosos que no s'enfonsen i que ens ajuden a travessar un tèrbol riu. El tèrbol riu        de cada dia (Construir, Nàufragiobrer, setembre 2010)

 

31. La nostra és l'era d'allò provisional (feina, pis, parella), on res sembla que pugui ser per sempre. Ens venen fum, tantes        cortines de fum...que hem perdut la capacitat per movilitzar-nos, sorprendre'ns a nosaltres mateixos, la capacitat per un      sol instant de fer volar coloms...com un infant enmig d'una plaça en un dia sense presses de diumenge.

     (Fer volar coloms, Nàufragiobrer, setembre 2010)

 

32. Les il·lusions són un oasi. Les pors són un mirall. Els somnis són necessaris per no caure per l'estimball.

     (1 pensament a mode d'Aforisme, Escrits del fum, juny 2010)

 

33. L'idealisme és a la joventut un riu, que es va assecant amb la maduresa, i que es torna un mar de dubtes i records en         la vellesa. (L'idealisme, publicat al blog d'aforismes "Un riu", maig 2010)

 

34.Admiro la gent que sap gestionar el temps i que sap trobar temps per tot. Sobretot la gent que té càrregues familiars.

    El temps és la justa/ injusta mesura de moltes coses...

    (Comptagotes (instants del temps), Nàufragiobrer, gener 2010)

 

35.La vida sovint ens mata el somriure...Ens mata la capacitat per tornar a somriure com un nen per culpa d'un món que         ens devora a poc a poc.Que seria una vida sense somriure? Tan debò que res ni ningú ens pogués matar la capacitat de     tornar a somriure,la capacitat de creure en un món millor.(Que no et matin el somriure, Nàufragiobrer, novembre 2009)

 

36.La vida passa depressa i no sempre trobem els minuts necessaris per fer tot allò que voldríem. Canviem d'estació                gairebé sense adonar-nos-en.He trobat una foto del google imatges titulada "Sol de tardor".M'ha semblat tant potent que      m'he pres uns instants per mirar-la.Esclaus dels horaris i dels rellotges, sovint oblidem que val la pena perdre un minut        contemplant la bellesa que no sabem veure del dia a dia. Són instants efímers que passen com el sol de tardor que es        va apagant i ens convida a la dictadura de la foscor d'una tardor que aviat serà hivern.

     (Sol de tardor, Nàufragiobrer, octubre 2009)

 

37.Per un dia vull somiar que ens despertem de tanta somnolència i per un moment, només per un moment podem creure       en un setembre sense coaccions. Només per un moment vull creure en nous horitzons.

    (Nous horitzons, Nàufragiobrer, setembre 2009)

 

38. Els dies passen veloçment i de sobte, a vegades, t'omples d'il·lusió, i a vegades de frustració, a vegades d'esperança,

     a vegades d'impaciència, a vegades d'un buit estrany que et va menjant per dins...Els minuts cauen per una estranya          cascada i t'adones que cal seguir endavant i cal seguir lluitant ja que res té aturador.

     El temps és un combat impossible de guanyar. (Dies que passen, Nàufragiobrer, maig 2009)

 

39.Vivim immersos en unes vides amb poc temps per somiar. Hi ha gent que anhela els dies de festa com aigua fresca per      escapar-se del seu món diari. Però no tothom pot escapar-se del seu món diari i per això sempre ens queda la                 capacitat de somiar, que per damunt de cap crisi, és una capacitat que ningú ens podrà robar.

    Potser hi ha dies que val la pena somiar amb paisatges, paisatges de somni.

    (Paisatges de somni, Nàufragiobrer, abril 2009)

 

40.Si et deixessin escollir un lema per una campanya d'autobusos...quin escolliries? "Probablement la vida és polièdrica.        Deixa de patir tant i gaudeix-la com puguis!"(A d’Aforisme, Nàufragiobrer, gener 2009)

 

41.Vivim en un món immers de mitjans, on la comunicació entre persones sembla que hauria de ser més fàcil...telèfons,         mòbils, mails, blogs, xarxes socials. Ens comuniquem més? La virtualitat ens aporta moltes ventatges però a vegades       penso que com més mitjans tenim per apropar-nos no sempre ens comuniquem més.

     (Mirades III, Nàufragiobrer, desembre 2008)

 

42.Tot és ràpid, efímer, consumible, virtual, superficial...

     Tot plegat és així:quan t'acostumes a viure amb aquests mitjans notes que el dia que no els utilitzes et falta alguna            cosa.Vet aquí la paradoxa dels nous temps. (Mirades III, Nàufragiobrer, desembre 2008)

 

43.Hi ha tantes fruites com motius per reflexionar sobre el món que ens envolta, un món que es mou a un ritme tan                  trepidant que no trobem el temps per aturar-nos i valorar els instants que val la pena viure cada dia.

     (Mirades I, Nàufragiobrer, desembre 2008)

44. Què passaria si ens prenguessim la vida amb un altre ritme? Què passaria si fugissim dels rellotges, despertadors,             horaris, i per un instant poguessim apreciar com una gota d'aigua cau i mulla les plantes o mulla el terra sec.

      Hi ha una altre ritme potser...I des de fa un temps hi ha diverses corrents de pensament anomenades "slow",

      que lluiten per transmetre un nou ritme a les agitades vides occidentals.

      (Elogi de la lentitud, Nàufragiobrer, setembre 2008)

 

45. Hi ha qui es pren l'estiu com un temps de descans. Fruïr del silenci. Saborejar el repòs. Potser hi ha qui reposarà en          una tranquil·la casa pairal. Per això he il·lustrat aquest post amb aquesta imatge d'un quadre del meu avi, d'en Francesc      Boloix. Es veuen dues dones situades en el jardí d'aquesta casa. Feinejen. Però feinejen sense pressa.Sense la pressa      estúpida que molts cops ens han imposat en els temps que vivim.

     Una frase: "Has de cuidar el jardí a l'hivern per tenir roses a l'estiu".

     Vet aquí un post dedicat als dies i els temps de descans.

     (Temps de descans, Nàufragiobrer, agost 2008)