Poesia (tast de...)(5) Versos
COLLITA 2020 - 2021
- SELECCIÓ DE VERSOS -
collita marcada pels Anys pandèmics
--- La Travessa--
1
Cambres i oasis
Com si poguessim oblidar
la pols del desert
vàrem somiar un oasi...
Tancats en els nostres propis palaus
seguint el pas dels dies
vàrem somiar un oasi...
Segurs en les nostres cambres
Sortir de les nostres illes
La “nova normalitat”
tant hipòcrita, inestable!
La por a l'altre
La fi de l'oasi.
4
Noves rutes
Fer noves rutes
sentir-nos turistes
de les nostres places
visitar espais propers
com si no passés res
a les nostres vides
i tot plegat
només un sospir,
un parèntesi,
una cremada al sol,
un refredat sense importància,
una mala temporada
que cal dissimular amb boniques postals
paradisíaques de la Costa Brava
(fetes a les set del matí per evitar
el murmuri de les masses!
que encara no han après la cançoneta:
“mans – distància -mascareta”)
5
Ciutats cansades
Passeges per ciutats avorrides,
cansades, apagades, buides, tristes,
on hi ha comerços tancats
amb persianes de somnis que no tornaran
amb vides trencades que no s'explicaran
i 'el tot anirà bé' sonava bonic
mentre aplaudíem herois
que han salvat vides humils.
6
Terra bruta
(de les nines russes)
Despertar-se enmig
d'una Terra Bruta!
Nines russes:
crisi sanitària, política, econòmica, social,mundial, local...
Ballen juntes la dansa de la pluja!
Hem après a viure la incertesa
on res sembla mai el que sembla.
Només desig de fugir
de les ruletes russes.
2
Miratges
Tot era un miratge!
Sovint em sento paranoic:
un altre ésser sense màscara.
Ja no hi ha somriures
en les mirades.
3
Descobertes
Com si volguessim oblidar
els mesos robats de les nostres vides
com animals desbocats
hem trepitjat noves muntanyes,
hem visitat de nou les Rambles
hi ha nens jugant a les places
hi ha vida més enllà de les pantalles.
--- K (mantres del Kaos)--
1
“Raves” (Cap d'Any 1)
Ballen sense treva
en polígons i fàbriques
insconscients i salvatges
no els importa l'onatge
d'un virus que mata vides
i deixa ferides
a tot el món.
2
Bonisme (Cap d'Any 2)
Hem passat del “tot anirà bé”
i és possible]
a “raves” d'inconscients
apocalíptiques.]
Fugir de la mesquinesa.
On és la tendresa?
7
Pont del diable
Un àngel ha saltat d'un pont:
tenia dona i fills
i no ha sabut lluitar contra el malson
de quedar-se sense eines per sobreviure:
el noble art dels nostes dies.
8
Un crit estrany
Tot sona estrany.
Por de caure en el tòpic
Por de caure en el parany:
“L'estiu no sembla estiu.
El mar no sembla el mar.”
I un crit estrany
ara és un poema massa llarg
sense final.
9
El salt de l'àngel
Com si poguessim oblidar
la pols del desert
voldria saltar com un àngel
cap un espai
on pogués sentir
només la teva veu
només el capvespre
com ocells nocturns
que volen
sense presses.