Dies de març (notes)

01.03.16

Quanta energia perduda en vides alienes, virtuals, etèries...

A vegades no sé que s'amaga rere un “m'agrada”. Política de façana.

Voler sentir que aquell algú encara hi és però molts cops ja no saps qui és ni que fa ni que pensa ni que sent ni en prou feines si li agraden les mateixes coses...només és un nom d'una llarga llista que fins i tot algún cop dubtes de si ha format part del teu món. No sentir-te sol enmig d'actualitzacions de coses vanals i superflues, de vides líquides i etèries.

 

Política de façana com Brutus somrient a Cèsar mentre espera que s'acompleixin “els iduus de març.”.

 

02.03.16

Sovint la línia que separa el desig i la frustració és tan subtil com la llavor d'hivern que no sap si brotarà i reneixerà quan vinguin el primer aire càlid de primavera.

Sovint tornem a les mateixes rutines de sempre i no volem que tot segueixi mort com una terra erma i seca.

 

Aquesta tarda el vent de març ha bufat una ràfegues intermitents. El seu so fa estremir-nos com el desig i la frustració que separa moltes línies en les nostres vides.

 

03.03.16

Avui he contemplat el vol fràgil d'un papallona perduda al bell mig de la galeria que toca al pati. L'he agafat i li he subjectat les ales amb compte de no trencar-les i l'he deixat anar al pati. Marejada s'ha quedat immòbil en una paret.

En un mòn de cràpules no sempre és fàcil emprendre el vol. Tot es cobreix de llum i d'ombres i la papallona blanca, sembla una ploma etèria confosa entre les ombres.

De sobte la seva presència ja no hi és. Tot es dilueix quan cau la tarda...i els somnis, i les frustracions i els vols efímers també.

 

04.03.16

Sovint som com capes de ceba. No miris enrere les capes que has anat deixat seques i mortes.

Tots tenim diverses capes. La vida són capes de ceba, potser una ceba dolça, amarga o agredolça.

No miris enrere perquè hi pots trobar-hi les restes d'arxius, records, cicles, etapes, persones, anades i vingudes...

Amb el pas dels anys si vols conèixer algú no tinguis pressa en descobrir totes i cadascuna de les diferents capes.Pots descobrir només un immens buit o una grata sorpresa. Ens omplim de capes, de perfils, de xarxes, de personalitats d'allò que som, hem sigut, i volem ser i potser no serem mai.

Sovint només som capes de ceba i sovint no en som conscients.

 

05.03.16

El dissabte és un pobre diable que anhela un somni mentre cau el capvespre. I els somnis es dilueixen mentre la nit l'atrapa en una nit encara freda de març, de finals d'hivern on a vegades sembla que les ràfegues de vent fred poden matar qualsevol esperança.

 

06.03.16

Sovint la vida és una foto moguda on a vegades en som protagonistes i a vegades només testimonis.

Testimonis de vides alienes virtuals, amb filtres a les fotos que fan que tot sembli més digerible o fins i tot més oníric. I per uns moments no vols deixar de creure en la bellesa efímera com un capvespre de diumenge.

 

07.03.16

Sovint la voràgine de la pròpia vida et pot atrapar i destruir com una fulla seca que arrossega el vent.

 

08.03.16

Avui he vist un documental de mestres repúblicanes. I he sentit d'aprop el seu crit reprimit i silenciat durant molts anys. Hi ha memòries que no poden ser soterrades.

 

09.03.16

Massa filtres. Filtres per accedir a un lloc de treball precari. Filtres per cobrar una puta ajuda i una puta beca. Filtres per publicar un text en un diari digital, filtres per accedir a un servei telefònic d'atenció al client. Filtres per protegir la nostra privacitat en xarxes que no en són gaire de privades. Filtres per publicar fotos evocadores en xarxes de moda, fotos a vegades irreals per fer-nos escapar d'una realitat sovint impregnada de massa filtres.

 

10.03.16

Sovint somio en retrobar-me amb vells sons que em portin a altres vides.

 

11.03.16

Els anys s'amunteguen en el nostre cervell. No volem ser-ne conscients però un record traïdor i inesperat delata el pas del temps.

 

12.03.16

Hi ha quadres que acumulen un munt de pols. Rera la pols s'amaga un instant fugaç de creativitat d'algú que voliar escapar de l'abisme.

 

13.03.16

Sovint tens por de convertir-te en un quadre descolorit on els millors pigments s'han desgastat pel pas del temps i s'han perdut per tantes batalles.

 

14.03.16

A la vida cal tenir una brúixola o si més no saber-ne trobar de noves quan l'abisme ens les roba.

 

15.03.16

Odio els polígons industrials freds i imperfectes. Odio les àrees comercials enmig del no-res suposadament properes i perfectes. Odio perdre'm per aquests llocs on l'ànima humana sembla petita enmig de naus abandonades ideals per cometre un crim.

 

16.03.16

A vegades el gust de determinats records et mata. Contemples una exposició de quadres d'artistes morts, són els seus avis, els nostres avis, que en altres temps de penúria fugien de la societat decadent i trista que els havia tocat viure evadint-se pintant olis en ídil·lics llocs campestres molts dels quals són indrets desaperaguts que l'especulació urbanística dels anys ha convertit en pols i llegenda.

17.03.16

Hi ha dies que voldries fondre't en negre i despertar-te en un immens fons blanc on poguessis dibuixar quelcom nou sense mirar enrere.

 

18.03.16

Els fantasmes s'amaguen en quadres de pintors anònims. I els seus descendents n'oblidaran tot allo que s'amaga en ells. L'oblit és el trist camí que finiquita la memòria de moltes generacions i famílies.

 

19.03.16

Els primers pasos d'un infant i la fragilitat dels pasos d'una persona que no vol ser gran. El pas del temps no s'amaga en calendaris sinó els gestos més simples del dia a dia.

 

20.03.16

L'alè d'una nova primavera mentre el cos encara tremola de fred. Renéixer simplement, un misteri necessari.

 

21.03.16

Hi ha màquines obsoletes, impressores que no volen imprimir cap més full, obsoloscència programada en diuen. Els nostres cervells sovint també necessitarien reiniciar-se carregats de tanta informació, traumes, anhels i records inútils que ens poden portar també a sentir-nos obsolets.

Reset now, please!

 

22.03.16

Hi ha dies que la sang omple els telenotícies. Una nova primavera sagnant mentre el món es mou. Immersos en la voràgine se'ns fa difícil pensar en un alè d'aire fresc. Però cal un nou alè que ens renovi i ens salvi.

 

23.03.16

Tantes coses per fer i tant poc temps per fer-les com diu la cançó. Però un parèntesi en una exposició de fotos atemporals et fa creure que sovint són necessaris els parèntesis.

 

24.03.16

Si poguessis guardar tot allò inútil en capses de sabates i no obrir-les mai més.

Hi ha espais nous necessaris com aire fresc com un immens parèntesi que et faci oblidar muntanyes de sabates inútils i gastades. El temps és una sabata gastada. Cal seguir caminant. I saber trobar aire net contra cambres tancades.

 

25.03.16

Perdre's per una ciutat aparentment decadent i sentir que en el fons la coneixes.

 

26.03.16

Hi ha petits indrets on el ritme de les onades és un bàlsam.

 

27.03.16

La pluja també apareix en les ciutats decadents.

 

28.03.16

La vida és un trànsit constant i els aeroports són el seu màxim exponent.

 

29.03.16

Cercar l'harmonia després d'un viatge i voler creure que tot pot ser diferent.

 

30.03.16

No perdre l'esperança en les petites coses i els petits gestos.

 

31.03.16

Tot passa massa ràpid com l'instant d'un viatge que ja no tornarà.