BREU AUTORETRAT
g.Boloix
ESCRITS & VISIONS
Sóc fill, net i bésnet d'obrers i obreres d'una antiga colònia industrial tèxtil del Llobregat. Per part materna del Berguedà i per part paterna del Baix Llobregat.Tot i que vaig néixer ara fa més de 35 anys en una clínica de Barcelona (avui desaperaguda), el pare d'un servidor va voler que constés en acta que havia nascut el municipi de Santa Coloma de Cervelló, localitat on hi ha ubicada la Colònia Güell (1) (2) i on he passat bona part de la meva existència dels meus més de 35 anys.
****
Podríem dir que he nascut, viscut i fins i tot esporàdicament
vaig treballar durant un temps fent tasques de monitor de museu del Centre turístic que en difon el seu patrimoni i història. Tot i voler fer alguns estudis o carrera de lletres, vaig acabar formant-me amb un parell de cursos de formació en el sector turístic i vaig acabar treballant durant més de 15 anys en diferents empreses fent diferents tasques i feines d'atenció telefònica i d'atenció al client (en el sector del marketing, telemarketing, cultural, turístic, museístic, d'estudis de mercat, d'opinió, i d'atenció ciutadana...(*)) però de tot plegat i durant tots aquests anys l'escriptura sempre amb major o menor intensitat m'ha acompanyat i he intentat buscar un espai (no sempre possible) per la meva vocació literària.
(*)Veure perfil linkedin
(1)Veure també...
Mater Colònia: Quin és el pes que té l'origen i les arrels d'un escriptor en la seva obra?
Gabriel Boloix Torres (Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1976)
Apassionat de la cultura, literatura, art, viatges; si s'hagués de definir ho faria bàsicament com a poeta.
Fa gairebé 20 anys que va començar a escriure els seus primers versos, algún relat i a participar en algún fanzine musical i fins i tot a guanyar algún petit i modest premi local.
Les seves inquietuds culturals i literàries el varen portar a formar-se durant els anys 96 - 98 a l'avui desaperaguda Aula de Lletres de Barcelona (*) (**) i poc després adherir-se a entitats com l’AJELC i anys més tard a l’AELC. A través de Joves Escriptors entra en contacte més directe amb el món literari, participa en múltiples activitats, trobades i recitals i consegueix publicar una dotzena de poemes i relats en llibres col·lectius dels quals en destaquem els següents títols: Riu de somnis, Quadricromies, Poesia 2000, Contes de Barcelona; 2001, l’odissea continua, Vaig per la vida perdent trens i agafant refredats…entre altres.
20 anys després, tot i el seu pas per múltiples entitats, recitals, llibres col·lectius i altres activitats de forma molt irregular, la seva obra a títol individual publicada en paper, més enllà d'alguna estranya aventura en alguna malaurada editorial com les editorials del grup Senar que van pretendre entre els anys 2007-08 (veure llibres i projectes no consolidats [1] [2]) publicar-li un recull de relats amb el títol de "Petits naufragis", més enllà d'això bona part dels seus treballs que ha anat revisant periòdicament en els darrers anys encara resten inèdits. A partir del 2008 les seves sèries de relats i poemes han estat publicats en portals literaris digitals com Joescric o Relats en català.
Ha escrit i escriu prosa, poesia, narrativa i teatre i el principal reconeixament a la seva inquietud literària el va rebre el 2005:menció honorífica en el premi Agna Canalias de Literatura dins els IV premis de reconeixement cultural del Baix Llobregat.
Des del 2008 fins ara ha conreat una nova faceta creativa i virtual que és la de bloguer creant més de mitja dotzena de blogs de caràcter poètic, personal, cultural dels quals destaquen Escritsdelfum, Nàufragiobrer, Fulldenaufragis, Pessics d'ànima i VidadeColònia. Durants els anys 2009 - 2012 a través d'iniciatives literàries creades per alguns escriptors (com en Jesús M.Tibau) i sorgides del món dels blogs els seus escrits han format part dels següents reculls col·lectius: Totes les baranes dels teus dits, Versos de tardor, Totes les sortides dignes i Històries veïnals.
Actualment està en procés de caça i captura d'alguna editorial que pugui publicar-li algún petit recull de poemes i/o de relats. També durant el 2013 enceta una pàgina -blog literària "L'Illa del fum", espai que no només serveix per mostrar nous versos sinó també per recopilar les dades de la memòria literària dels seus últims 20 anys.
Aquest és un Retrat-autoretrat del 2013 que es va publicar en el portafoli "Escrits i visions"
(*)Aula de Lletres fou una escola pionera a Barcelona (1993 - 1998) en l'ofici d'escriptor. El seu tancament sobtat va donar peu a que un grup de professors fundessin després del 1998 un nou centre: l'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu Barcelonès que 15 anys després és un model de referència.
Tot i que el meu pas per l'Aula de Lletres havia de ser de 3 anys, el seu tancament sobtat va provocar que només realitzés dos dels tres cursos que el pla d'estudis tenia inicialment plantejat: 96/97 Tècniques narratives - novel·la i conte - llengua literària i anàlisi literari - 97/98 Tècniques narratives II - novel·la i llengua literària.
(**) Seminaris posteriors: El tancament de l'Aula de Lletres va deixar orfes i desemparats a moltes persones que havien trobat amb aquesta escola un camí formatiu i un recolzament per les seves aspiracions literàries. Moltes persones optaren per seguir el camí formatiu amb la nova Escola de l'Ateneu, d'altres tramatitzades abandonaren les aspiracions literàries i molts altres com jo, seguirem un camí absolutament autodidacte i lliure, tal i com ja havíem fet temps enrera. En el món de l'escriptura literària, en una etapa d'iniciació, la formació sempre és útil i enriquidora i dóna eines. Però més enllà d'això el camí de l'escriptura és un camí íntim, emotiu i molt personal. Això no vol dir que en determinats moments el contacte amb altres persones, entitats, grups, tertúlies, clubs de lectura, xerrades i conferències aporten sempre o poden aportar quelcom positiu en el camí de qui escriu. Per aquest motiu el novembre del 2000 i el del 2001 vaig assistir a diferents seminaris de novel·la i de narrativa de gènere a Mataró. Més enllà d'això 15 anys després el camí per la creació literària, l'escriptura i el món digital ha sigut, com moltes persones, un camí molt personal i autodidacte.
© 2023 by MATT WHITBY. Proudly created with Wix.com