“Papallones en cambres d’hivern” és un llarg recorregut de poemes que s’adscriuen dins l’amplíssima tradició de molts poetes al llarg dels temps d’escriure versos aparentment amb motius al·legòrics a estacions de l’any que són molt més que estacions de l’any. O fins i tot com a metàfores vitals (maduresa, vellesa)…

L’hivern és un sentiment: pot ser mort, pèrdua, buit, dolor, enyorança, melangia…o també pot ser anhel, desig, somni, esperança d’un temps millor.

El llibre aplega diferents sèries de poemes escrits cronològicament en anys molt diferents però que l’autor els ha ordenat com si fos un viatge a través d’una llarga jornada (matí, migdia, tarda, vespre, nit) on s’hi exposen tot tipus d’emocions que reflexionen sovint sobre la fugacitat del propi fet vital.

“Papallones en cambres d’hivern” és gairebé una antologia d’un determinat tipus de poesia que l’autor ha conreat gairebé durant 20 anys i com diu el poeta Jordi Valls en el pròleg “El cas de Gabriel Boloix és excepcional perquè ens mostra la creació en tota la seva trajectòria i com creació i poeta es van transformant amb el pas del temps”

Són versos com descriu el propi Valls...” de vegades apassionats i sobretot personalíssims. En cap cas el poeta és críptic, la seva poètica és del jo i són d'emoció intensa.” I en el mateix pròleg s’avancen alguns dels elements del propi recull com “el poeta també juga amb el llenguatge, les rimes, de vegades amb un punt d'ironia, o de joia que comparteix amb el lector.”

El lector també hi podrà trobar alguns poemes d’homenatge dedicats a Martí i Pol, Espriu, Màrius Torres o Vicent Andrés Estellés.

                   Cauen les fulles i els sentiments…

   El dia a dia és un combat intens.

   L’Hivern és un punyal al pit sense laments.

   Renéixer és el meu somni permanent.

                                 (Haikú d’hivern)