“Papallones en cambres d’hivern” és un llarg recorregut de poemes que s’adscriuen dins l’amplíssima tradició de molts poetes al llarg dels temps d’escriure versos aparentment amb motius al·legòrics a estacions de l’any que són molt més que estacions de l’any. O fins i tot com a metàfores vitals (maduresa, vellesa)…

L’hivern és un sentiment: pot ser mort, pèrdua, buit, dolor, enyorança, melangia…o també pot ser anhel, desig, somni, esperança d’un temps millor.