top of page

g.Boloix

ESCRITS gBoloix
Poesia - tast versos
COLLITA 2014

Els boscos de l’hivern

que esperen la llum d’alba;

els boscos de l’hivern

que esperen un fil de llum…

I amb l’esclat del dia,

i amb l’esclat del dia

tímidament tot pot créixer

encara que els bons dies quedin lluny.

 

I enmig d’aquests boscos

ens hi vàrem perdre

ignorant perills i també tenebres.

I amb l’esclat del dia,

I amb l’esclat del dia

volem renéixer

encara que els bons dies

quedin lluny.

 

Perduts en la boira

Sovint perduts en la boira

Sovint no sabem on anar

Sovint ens han fos les derrotes

Sovint mirem mar enllà.

I avui que hi ha altres onades

I avui que ja no tinc por

de perdre’m en aquest món salvatge

de no saber on sóc.

Avui només cerco una llum

al fons de l’horitzó.

Avui no tinc por de perdre’m

en la foscor.

 

(de la sèrie de versos "Mitjallum d'hivern" (febrer 2014)

Havia oblidat que podiar punxar-me

en tastar el teu verí...

Però hi ha verins que t'atrapen

i et xuclen

i el seu perfum és una rosa potent

i vermella que amaga el desig

i la sang de tants somnis

que es perden

com la gota de sang que brolla

de la ferida que voldries aturar

i no saps com

és una cicatriu que s'obre

i no es tanca

i perdura

i et tortura

i no pots fer-hi res.

(fragment del poema "Punxes i roses")

            (abril 2014)

 

Roig com la sang

en un combat sense treva

has viscut malferit

endut per quimeres

esclafat per mil búfals

en un desert sense esperes

i de sobte t'has hagut 

de convertir en pantera

per sobreviure l'estampida

se t'escapa la vida

enmig d'un any boig!

(Any boig, juny 2014)

 

bottom of page