g.Boloix
ESCRITS gBoloix
Poesia - tast versos
COLLITA 2014
Els boscos de l’hivern
que esperen la llum d’alba;
els boscos de l’hivern
que esperen un fil de llum…
I amb l’esclat del dia,
i amb l’esclat del dia
tímidament tot pot créixer
encara que els bons dies quedin lluny.
I enmig d’aquests boscos
ens hi vàrem perdre
ignorant perills i també tenebres.
I amb l’esclat del dia,
I amb l’esclat del dia
volem renéixer
encara que els bons dies
quedin lluny.
Perduts en la boira
Sovint perduts en la boira
Sovint no sabem on anar
Sovint ens han fos les derrotes
Sovint mirem mar enllà.
I avui que hi ha altres onades
I avui que ja no tinc por
de perdre’m en aquest món salvatge
de no saber on sóc.
Avui només cerco una llum
al fons de l’horitzó.
Avui no tinc por de perdre’m
en la foscor.
(de la sèrie de versos "Mitjallum d'hivern" (febrer 2014)
Havia oblidat que podiar punxar-me
en tastar el teu verí...
Però hi ha verins que t'atrapen
i et xuclen
i el seu perfum és una rosa potent
i vermella que amaga el desig
i la sang de tants somnis
que es perden
com la gota de sang que brolla
de la ferida que voldries aturar
i no saps com
és una cicatriu que s'obre
i no es tanca
i perdura
i et tortura
i no pots fer-hi res.
(fragment del poema "Punxes i roses")
(abril 2014)
Roig com la sang
en un combat sense treva
has viscut malferit
endut per quimeres
esclafat per mil búfals
en un desert sense esperes
i de sobte t'has hagut
de convertir en pantera
per sobreviure l'estampida
se t'escapa la vida
enmig d'un any boig!
(Any boig, juny 2014)
© 2023 by MATT WHITBY. Proudly created with Wix.com